Esquerra Republicana convoca i anima a participar
a les manifestacions que tindran lloc a:
Barcelona. Pl. Urquinaona, 11.30 h
Girona. Plaça de la Independència, 12 h
Lleida. Plaça del treball, 12 h
Tarragona. Plaça Imperial Tàrraco, 19 h
Tortosa. Plaça del Carrilet, 12 h
Alacant. Escales IES Jorge Juan, 11.30 h
Alcoi. Passeig de l’Albereda, 11.00 h
Castelló. Plaça Maria Agustina, 18.30 h
Elx. Plaça Barcelona, 11.00 h
València. Plaça de Sant Agustí, 11.30 h
Eivïssa. Vara de Rei, 19.00 h
Maó. S’Esplanada, 12.00 h
Palma. Plaça de la Porta Pintada, 19.00 h
En aquest 1er de Maig de l’any 2012, Esquerra Republicana de Catalunya considera que, cinc anys després de l’esclat de la crisi mes salvatge coneguda des del crack del 1929, s’ha de reivindicar aquesta data encara amb mes força, en aquest temps s’han dut a terme dues reformes laborals, un canvi en la Constitució Espanyola, uns quans incompliments flagrants per part de l’estat d’un Estatut ja minvat -fruit del ribot i de l’acord Mas/Zapatero- i els catalans encara restem pendents d’un més que improbable pacte fiscal que permeti decidir que volem fer amb els diners dels nostres impostos.
Però la radiografia social dels nostres dies encara és més penosa: als Països Catalans la taxa d’atur és del 24,54%, a Catalunya ja som 836.900 aturats i el Govern segueix fent equilibris entre retallades de drets socials, retallades pressupostàries, retallades de plantilles de treballadors públics, per finalment retallar les llibertats democràtiques al mes pur estil franquista tot presentant fotos de ciutadans en una web de la policia i incriminant-los en suposats actes “vandàlics” que no estan inclosos en el codi penal.
Des d’Esquerra creiem que, en un dia com aquest tampoc no podem perdre de vista que l’actual lideratge europeu ens aboca a la mortificació de seguir el camí de l’austeritat, l’única via de penediment i redempció per a superar totes les plagues de la crisi segons els gurus dels mercats que fidelment abraçats pels governs d’aquesta Europa ens situen en un punt de no retorn que: o ens enfonsa seguint aquest govern mesell amb els dictàmens dels mercats i descarnat i sense escrúpols amb les necessitats de la majoria del seu poble, o ens ha de permetre desempallegar-nos del mal govern i decidir per nosaltres mateixos quin futur volem per a les properes generacions.
Avui ens toca posicionar-nos amb fermesa i decidir entre un mercat laboral on tot el poder està en mans de l’amo o fer un pas cap a la modernitat i democratitzar les relacions a l’empresa i caldrà apostar per una legislació centrada en facilitar l’acomiadament o bé en millorar la protecció social a l’hora que s’inverteix en una ràpida transició entre llocs de treball.
Tanmateix, hem d’apostar per la inversió pública com a pràctica anticíclica per a superar la manca de crèdit privat o per contra, practicar l’austeritat i aprofundir en la recessió que ens durà a la manca de consum i la conseqüent pèrdua de llocs de treball.
En tercer terme, caldrà triar entre donar suport a aquelles empreses socialment responsables i que ofereixen un servei o producte de qualitat o modificar les lleis per tal que pirates i mafiosos destrossin el sector turístic català…
Per altra banda, hem de triar entre una fiscalitat justa i progressiva on les rendes del treball i les del capital tributin en igualtat de condicions o bé, seguir en un país on s’amnistia fiscalment als evasors d’impostos i es penalitza fiscalment als treballadors precaris que han tingut dos pagadors.
També creiem que els mitjans públics de comunicació són de la gent, i els privats de l’últim que els ha comprat. Per això volem uns mitjans de comunicació públics decents, sense precarietat laboral i amb total respecte a la llibertat d’informació. La informació és un dret social i no pot ser que la única lògica a considerar sigui la pressupostaria.
Nosaltres, des d’Esquerra, apostem per una formació de qualitat per als i les nostres joves i no per deixar una única opció de batxillerat en alguns centres i conseqüentment apostem per dotar el servei docent dels recursos necessaris que ens permetin tenir un sistema educatiu de qualitat on el jovent gaudeixi d’una preparació equivalent a la dels països del nord del continent en qüestions tant importants com la igualtat de drets i oportunitats per a tots els catalans i catalanes.
No podem tancar aquest escrit sense fer-nos ressò de la situació que desdibuixa una atenció mèdica universal (antic motiu d’orgull i d’equitat) i ens presenta un esbós ranci que vulnera en el sentit més estricte la Declaració Universal dels Drets Humans.
Nosaltres vam apostar i apostem per l’Europa dels drets civils no per l’Europa de la mercantilització, nosaltres creiem que el nostre país és mes pròsper del que ens permeten demostrar, però ens ho impedeixen un govern català mes preocupat per privatitzar els serveis públics i vendre’ls als seus amics, i un estat que no ens es propi, que ens castiga i ens espolia.
Seguirem sortint al carrer! no callarem! no deixarem a la companya, a la veïna o a l’avia afrontar totes aquestes injustícies en solitud. No permetrem ni una injustícia mes! acabarem amb el mal govern! marxarem d’aquest estat i crearem la República Catalana! Aquest primer de Maig, com fa gairebé quaranta anys, tornarem a lluitar per la defensa dels drets civils, però aquesta vegada, a més, pel dret a decidir l’organització del nostre propi estat.
Per la classe treballadora, per una Catalunya justa, per una Catalunya lliure: Visca el primer de Maig!
El Blog d'en Noël 